Artista convidat: MINIMAL 21Dissabte 17 de juliol 2010 // Ciutadella de Roses · Roses
|
||
|
Delafé és Òscar D'Aniello i Las Flores Azules Helena Miquel. Facto, que s'ha quedat pel camí, era Marc Barrachina que ja no participa del nou disc vs Las trompetas de la muerte. El hip-hop lluminós i positiu del grup ha comptat en aquesta nova etapa amb la participació de Dani Acedo i la producció de The Pinker Tones. Els directes de Delafé y las Flores Azules són participatius i engrescadors, rítmics i acolorits. Una mostra és el seu darrer clip "Espíritu santo" on promouen l'steady running, un pas de ball que diuen que millora l'equilibri emocional, físic i neuronal. Amb un peu fixe i l'altra cama en moviment com si impulséssiu un patinet imaginari. El material dels seus àlbums vs El Monstruo de las Ramblas (2005) i La luz de la mañana (2008) es combina amb les creacions més recents on la secció de vent hi juga un paper destacat. Alegria i festa que es veurà complementada amb els Minimal 21. www.myspace.com/delafeylasfloresazules
|
![]() |
|
MINIMAL 21 |
|
|
|
Minimal 21 -format per l’Uri i la Núria- porten ja uns quants anys en aquesta aventura que un dia van decidir batejar amb el nom de Minimal 21. Lluny queda ja aquell any 2005 on la discogràfica francesa Ubahn va publicar el seu primer Ep “Tiny Can”. Allà van comptar amb les remescles de djs de l’escena francesa i una curiosa versió dub del tema que donava nom al disc feta ni més ni menys pel rei del gènere Mad Professor. Després vindran uns anys d’activitat tranquil·la i de noves formes d’expressió flirtejant cada cop més amb estructures pop i sonoritats d’electrònica vuitantera. Després d’una aturada biològica reprenen de manera més intensa l’activitat creativa incorporant-se al projecte el Sergi i l’Oscar amb unes influències musicals molt diferents i amb moltes ganes d’experimentar i de fer seu aquest projecte. Amb les portes obertes de bat a bat, i amb la ferma convicció de gaudir fent música Minimal 21 gira definitivament la mirada cap al pop de composició senzilla i de melodies directes i seductores. La Núria comença a composar en català influenciada per l’imaginari de les cançons de bressol que canta a les seves filles. Col.laboren amb ells poetes com el Marc Torrano, l’Emma Piqué i la Laia Calvet. Acaben de publicar L’Habitació del Fons, un disc gestat i produït íntegrament a l’estudi de casa seva on han treballat de manera gairebé obsessiva. Lluny de trobar influències musicals, alguns crítics han reconegut en la seva música paratges cinematogràfics que evoquen els mons imaginaris de Tim Burton, música que convida a somiar i lletres que parlen de les impressions, emocions i contradiccions de la vida diària. |
|
|














