Maridatge entre Miguel Poveda i el Gresa. Celler Olivardots. Capmany.

Miguel Poveda... què se'n pot dir d'aquest gran cantant, d'aquesta gran persona, d'aquesta gran cultura del flamenc que, gràcies ens ha fet de pont entre el nord i el sud, que ens ha donat una passció mai abans vista a casa i el ritme més alegre de la seva música, la rumba catalana, això sí que és fusió de cultures amb història i vida tremats com circells de vinya perennes, inesborrables...

GRESA

Celler Olivardots. Campany.
Aquesta música tant personal, profunda, passional, fosca de tocs fumats requereix un vi amb fons negre, concentrat, intens però ben tremat amb el seu punt de fruita, la seva dolçor i el cos, de glop intens, gustós i de record amarg. Ai, l'amarg, és el gust més fàcil d'aconseguir i difícil a l'hora d'equilibrar i crec que tant en la música com en el vi hi ha de ser, però en quina mesura el vol?

Elaborar una peça de so i gust amarg al punt just per agradar, sent-hi en la mesura exacte perquè el regust sigui llarg, fi i elegant més de calada fonda i records perenne és de sobervi metratge, de petjada flamenca, on amargs i alegries es fonen en la mateixa cultura; en el Gresa tots es fonen a la mateixa ampolla. 

Roger Viusà