L'ESGLÉSIA DE VILABERTRAN
El conjunt monàstic de Santa Maria de Vilabertran constitueix sens dubte un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura de les canòniques regulars medievals a Catalunya.

El nucli bàsic i original de la canònica s'organitza al voltant d'un claustre, al nord del qual se situa l'església. Aquest és un edifici de planta basilical, de tres naus, cobertes amb volta de cançó la central i de quart de cercle les laterals, i capçades a llevant per un transsepte poc sortit al qual s'obren tres absis semicirculars.

L'església de Vilabertran ocupa un lloc destacat dins el conjunt de l'arquitectura catalana pel fet que representa un estadi molt clar del canvi de les formes constructives entre els segles XI i XII.

La façana de l'església de Santa Maria de Vilabertran és del segle XII. Es veu clarament un canvi en el treball de la pedra. Les finestres són de doble esqueixada, amb arc de mig punt i decorades amb un fris de dent de serra al damunt. La portalada original fou derruïda per construir-ne una altra d'estil gòtic. A mà dreta hi ha la portalada que dóna accés a la capella de Sant Ferriol, construïda al segle XVI.

PALAU DE L'ABAT
A partir del segle XIV els abans van passar a ser comendataris: vivien fora de l'abadia i ostentaven altres càrrecs i títols. Per aquest motiu construïen palaus sumptuosos, tot imitant els nobles i burgesos, que passaven a viure a les ciutats. Però aquests abats no serien residents habituals del seus palaus, sinó que només hi passarien el temps que el seu càrrec els exigís. A partir d'aquell moment l'arquitectura gòtica va passar a ser un fet urbà, estenent-se per tota la geografia catalana. Aquest palau és una bona mostra del gòtic civil català.

L'HORT DEL PRIOR
A l'est de l'abadia s'estén la zona que era destinada als horts. Un dels trets més característics dels monestirs era l'autonomia tant organitzativa com econòmica. A la zona dels horts cultivaven els aliments que asseguraven la seva subsistència, com ara cols, cogombres, bledes, carbasses, pèsols o pastanagues i també herbes medicinals per a l'elaboració de remeis com són la sàlvia i el romaní.

SITUACIÓ