Maridatge entre Mishima i el vi Satirs Blanc. Arché Pagès. Capmany.
|
|
|
|
Mishima, quines ganes de ser-hi, aquest rock&roll de guitarres greus amb baix i bombo de tall noeyorqui que ens fa pensar en alguns sons provinents de l'altre costat de la bassa; de tant en tant també arriben coses bones de l'altre costat. És un dels meus grups predilectes del moment. M'agrada aquest so amb lletra de casa però on el so no sé si ve de fora o mira cap a fora. La seva música és molt rica, per l'estil diríem que no són de casa i a la vida, d'aquí aquest so, personal, únic i diferenciador. SATIRS BLANCArché Pagès. Capmany. Aquest grup s'ha forjat amb els anys, verema rera verema, exigint-se més en cada oportunitat de millorar, amb un present de guitarres profundes, tocs àcids i incisius, contundents i enriquidors... així se'ns presenta aquest any el Sàtirs blanc d'Arché Pagès. En Bonfill ens demostra el seu esforç en el macabeu, donant aquella frescor i alegria incisiva sense perdre la profunditat i contundència de Capmany. Aquest vi s'ha anat dissenyant i exigint més en cada partitura. La seva última versió és la més aconseguida, posada al dia, la més satírica.Això em fa recordar en el to de Mishima, contundent i profund en el so però àcid, corrossiu i satíric en to, interpreto una manera madura i irònica de deixar passar la vida, de mirar-la amb tots els sentits però amb humor. Roger Viusà |
Maridatge entre Santi Balmes i el vi Terres Negres. Espelt. Vilajuïga.
|
|
|
|
Santi Balmes, Harmonia pausada, monstres aprop, intimisme, foscor, dolçor, sabor molt llarg i llum al final. No, no el coneixia a Santi Balmes en solitari i acústica, m’agrada. Desprèn calor, això es veu i es respira en els seus acústics, es fa notar, li agrada la gent, el caliu i la participació. Fa una música que l’escoltariem i la cantaríem plegats i també amb molt de gust en la solitud i la reflexió. Intimisme. Aquest és el contrast que veurem aquesta nit Mishima vs Santi Balmes, grup vs solo, elèctric vs acústica, blanc vs negre. Us proposo la versió més negre en solo acústic de l’Empordà, Terres negres. Un contrast de colors entre el blanc i el negre, la frescor i la dolçor, l’acidesa i els amargs... TERRES NEGRESEspelt. Vilajuïga. El Terres Negres és la proposta de celler Espelt entre la tradició i la modernitat, carinyena vs cabernet sauvignon, vinya vella vs noves plantacions. Celler Espelt és un dels celler amb una interpretació exemplar del que és l’Empordà, la tradició, la modernitat, el paisatge, l’imatge, la internacionalització i comerciallització dels productes de casa. És un ambaixador de l’Empordà aquí i allà, arreu del món, ens representa a tots cinc continents; tasca, m’imagino, gens fàcil d’executar. Roger Viusà |
